Associació Sant Julià d'Úixols

Projecte

Projecte de restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols
campanar
llegenda-preromanica Construcció
pre-romànica
llegenda-romanica Construcció
romànica
llegenda-escala

Amb la restauració de l´Església de Sant Julià, volem recuperar un edifici singular que forma part de la història de Castellterçol, i de la qual ens sentim partícips.

Pensem que és un bon moment per escometre les obres, ara que encara l´edifici es prou sencer.

Es desenvoluparan els projectes parcials per a l'execució de les obres, a partir d'un Pla Director per la rehabilitació.

Després del Sanejament general de l'edifici, començarem per fer la teulada, –substitució de la coberta–. Aquesta fase inclourà la consolidació de l'estructura, de la volta i de les parets de l'església.

Una fase posterior, comportarà el tractament de l'envolupant de l'edificació, i la consolidació del campanar que, –com sabeu conté un element pre-romànic a la base–, fent-lo accessible des de la rectoria.

Es restaurarà el cementiri i la rectoria que té l´interior totalment destruït, s´anirà reconstruint en funció de les disponibilitats tècniques i econòmiques, i de l´us que es vulgui donar al local.

A hores d'ara es difícil de fer un pressupost, que segur que anirà variant a mesura que s´avanci en les obres.

En una primera valoració, el cost total estimat de la restauració, no serà inferior als 250.000 €.

La previsió es que pràcticament en la seva totalitat ha de ser coberta amb aportacions de particulars i empreses.

planta-campanar

*Logotip i dibuixos d'en Nicolau Rabasseda

Història

svg divider

Sant Julià d'Úixols

L'antiga parròquia i després sufragània de Sant Julià d'Úixols supeditada a la de Castellterçol, es troba al sector de migdia del terme, a la ratlla dels 900 m, a la solana d'un petit pla que té un pedró o capelleta al·lusiva a la Mare de Déu de Montserrat.

Està situada en un apèndix del terme de Castellterçol, entre els de Granera i Sant Quirze Safaja, en un sector trencat i boscós. Es comunica amb Castellterçol per una pista que surt de la carretera de Granera, continua cap al mas Munt i va pujant fins sota l'església. Dista tres quilòmetres i mig de la vila. L'origen és molt antic.

Entre el 940 i el 961 hi ha almenys set referències que en donar els termes dels béns comprats esmenten la domus Sancti Iuliani. Sempre basant-nos en els documents citats de Sant Benet de Bages, tenim que l primera menció com a parròquia és de l'any 1124.

L'església de Sant Julià

L'església de Sant Julià conté estructures i elements d'èpoques molt diverses. La singularitat de la base del campanar actual, que va permetre veure l'incendi ocorregut l'hivern del 1975-1976, que va destruir tot l'interior de la rectoria.

Inicialment la base del campanar era un pòrtic obert pels quatre costats i sostingut per quatre robustes pilastres, anterior a l'època romànica, corresponent al segle X.

Més tard, avançat el segle XI, es va aixecar sobre aquesta base o atri el campanar actual. Així, dels quatre arcs de l'atri primitiu, el de ponent quedà inclòs dins la rectoria i el de llevant va quedar cegat per una capella de l'església; els altres dos es varen transformar en una espècie de vestíbul de la nova església romànica bastida del segle XII. Posteriorment, l'arc de migdia es va rebaixar en altura amb una volta postissa, el que desfigurava la construcció primitiva.

Aquest campanar es troba entre l'església i la rectoria. L'església que es va aixecar el segle XII es va transformar totalment al segle XVII, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant i en el qual es va aprofitar part dels elements de l'antiga, com ho indica l'absidiola que es veu a la part nord de l'edifici.

La casa o rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent es va construir el 1667 i forma un cos alt i estret, de planta i dos pisos.

Durant l'hivern del 1975-1976 aquesta casa fou víctima d'un incendi provocat per un perdulari que s'hi refugiava. Poc temps després es va refer la teulada i posaren bigues de ciment per mantenir l'estructura.

El culte

Des del segle XV, como a mínim, Sant Julià va deixar de tenir sacerdot propi i; entre els segles XV i XVI es va encarregar de celebrar-hi missa el rector o vicari de Granera i, des d'abans del 1580, un vicari de Castellterçol.

Però els actes més massius i populars a Sant Julià tenien lloc amb motiu de les pregàries per la pluja, quan s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila. Ara ja no es fan processons semblants a la de Sant Julià, bé que se n'han fet algunes al segle present, particularment l'any 1945. Malgrat tot, l'església de Sant Julià és coneguda, estimada i visitada sovint per gent de la vila i estiuejants.

Antoni Pladevall i Font. Castellterçol. Història de la Vila i el seu terme. Eumo Editorial 1991. Pàg. 135-143 (Fragments)

Formulari de contacte

Missatge enviat! Intentarem respondre en el menor temps possible.